dijous, 31 de gener del 2013

Tordera Vitivinícola: la protoindustrialització


Joan Bou Illa (1)

La preindustrialització

L’activitat agrícola i, en concret, el conreu de la vinya va esdevenir un dels puntals de l’economia maresmenca. L’especialització vitivinícola arrela en força i, de retruc, afavoreix la intensificació comercial, forjant una xarxa d’activitats professionals com boters, mariners, comerciants, mestres d’aixa o calafats, entre d’altres. Si l’arrelament de la vinya és inqüestionable, cal plantejar-se quan es va iniciar l’expansió d’aquest cultiu. L’estudi dels capbreus corresponents a la població de Tordera, ens permet fixar en quin període s’inicia aquesta transformació agrícola, tot i que oficialment poc significativa, al segle XVII hi ha un increment percentual de forma exponencial respecte a la centúria anterior. 

Si procedim a fer un estudi detallat, es constata que a Tordera la vinya va esdevenir oficialment un conreu marginal, atès que no va superar el 5% de les terres de cultiu. El vi produït era destinat al consum local, la seva estructura econòmica i la ubicació allunyada de Barcelona impossibiliten una especialització vitivinícola. No obstant aquest territori era un lloc de pas, i la instal·lació de tavernes o hostals potenciaran una activitat mercantívola derivada d’aquest bé. Tot i que el recull de les dades oficials poden semblar poc realista, cal copsar que la mostra socioprofessional derivat del buidatge dels llibres sagramentals parroquials, presenta una absència destacable d’aquesta industria auxiliar del vi, per tant aquesta presència testimonial d’activitats com les de boters reafirmen una producció poc remarcada.

A Tordera, la vinya resultaria ser un conreu emprat per persones acomodades, procedents principalment de professions liberals derivades del comerç, majoritàriament de poblacions properes. A partir de la darrera afirmació podem fer diverses lectures que ens portarien a pensar el subregistrament de la vinya a la població. Així doncs els pagesos locals tindrien als marges dels conreus ceps per l’elaboració pròpia (2), o una hipotètica reconversió de cultius sense haver-ne canviat la seva catalogació.

Seguint les anteriors apreciacions, la memòria personal ens ofereix una visió diferent a l’exposada a les anotacions de caràcter oficial. El vi tenia un valor important en el dia a dia de la gent. Així com també s’esmenta el recurs de col·locar una branca de pi a sobre els portals de les cases, mitjà que servia com indicador de venda de vi excedent.

Indubtablement la gran expansió de la vinya a Tordera esdevindria una realitat a partir de l’expansió de la fil·loxera a França. Estesa la plaga en la nostra zona, trobem documentades diverses manifestacions dels rabassaires, principalment a la zona de Sant Pere de Riu, que no serviran per millorar la situació dels perjudicats. Els nostres vinyataires no van saber utilitzar l’empelt com a mesura preventiva a aquesta malaltia. Malmeses les vinyes, comença la replantació a finals del segle XIX. L’avançament tècnic en aquest indret vindrà de la mà de la Mancomunitat de Catalunya qui aconsellarà la varietat pansa com la més adequada pel nostre indret.

 Vinyetaries acomodats de Tordera amb excedents de vi, promouen de forma independent, la transformació del vi base en cava. Aquestes iniciatives enceten la primera industrialització a Tordera. Negocis que aportaven prestigi social als seus propietaris, qui seguien la moda establerta a l’època.

A continuació s’exposen les tres caves existents al terme de Tordera, la primera, la dels Esteve fabricaran espumosos dels dos tipus, naturals i artificials. Les dos següents: Ros i Adroher- Ametller utilitzaran el sistema tradicional.


Vins escumosos Esteve

A l’any 1892 Jaume Esteve crea una bodega al Carrer Ferrers, en aquest indret es fabricaven sifons, gasoses, i vi gasificat. Els seus fills amplien el negoci i construeixen una cava al Camí Ral. La xifra de negoci de l’entitat provocarà que la nova instal·lació quedi obsoleta i opten per llogar al Xampanay, antiga cava dels Adroher Ametller. Expandeixen el negoci pel territori català establint-se a Gavà i al Penedès

Ramiro Esteve Reig, jutge de pau de Tordera i descendent dels anteriors, promou l’exportació del seu producte al continent americà, concretament als estats de Cuba, Mèxic i Puerto Rico. Aquesta expansió fracassarà econòmicament i com a conseqüència se’n deriva el seu tancament a mitjans dels anys quaranta.


Caves Ros y Cia.

Pere Ros i Caimel estudiant al seminari de Girona, deixa la seva idea religiosa per dedicar-se a l’elaboració de cava junt amb el seu mosso Pau Carbonell. El 1901, formà una societat anomenada “Ros y Compañia” amb en Marià Pont, també religiós, aquest últim emmalalteix, i fa prometença que el portarà a deixà el món del xampany per tornar a la vida eclesiàstica.

Aprofitant aquest buit, Esteve Adroher, secretari de l’Ajuntament de Tordera, crea una nova societat amb Ros. Adroher fou anomenat delegat de l’oficina executiva d’hisenda de les demarcacions tributàries de l’àrea de Girona i trenca l’anterior societat.

Ros sense cap soci capitalista continua elaborant xampany, però no el comercialitza. Finalment Joan Llorens, vinyataire pinedenc contacte amb Pere Ros per reobrir la cava al mercat. Llorens elaborava el vi base a Pineda i el traslladava a Tordera perquè Ros s’encarregués de la segona fermentació. La corporació anomenada Llorens-Ros, enviarà cava a Madrid, València i Mallorca. El 1922, obté la medalla d’or de Catalunya i Balears a Sant Sadurní d’Anoia. Entrada la guerra civil, Llorens abandona el territori i s’exiliarà a França, Ros li manca un soci capitalista i finalment dona de baixa la societat a l’any 1942.


Adroher-Ametller


La primera producció d’aquesta cava surt al 1906. El bé no té massa acceptació, i per obtenir demanda de les classes benestants, Adroher viatja a Reims, però serà a Epernay, on li analitzaren el xampany i li donen consells per millorar-lo. Comprarà els drets de la marca “Douc de Boutry”, utilitzant el nom d’aquesta firma francesa propicià el desig de compra per part del consumidor. L’acord comercial establia que per cada ampolla venuda la societat havia de pagar 4 cèntims.

Arriba a Tordera Arthur Lebocq, encarregat de la direcció tècnica de la fàbrica. Adroher morí el 29 de maig de 1912, i la seva esposa, Assumpció Ametller, s’encarrega del negoci. El 1916, aquesta contrau matrimoni amb Santiago Rodríguez, que exercirà com a soci capitalista, l’empresa passa a denominar-se Champagne Rodríguez y Ametller. Redueixen qualitat per abaratir el producte i així augmentar les vendes. El 1923 hi ha una ampliació de capital i creen la societat “Ametller i Cia. Sociedad en comandita”. Els gerents són Santiago Rodríguez, Assumpció Ametller i l’apoderat Lluís Tresserras, els comanditaris eren els germans Trias, que aporten 18.000 pts.

Els comanditaris, acabaven sortint de la societat un any després, ja que les vendes no cobrien les depeses i l’empresa es dona de baixa de la contribució industrial. La propietària es ven les  màquines i l’edifici queda embargat l’any 1932.


Notes:

1 Vegeu també: Bou – Serra: Bombolles de producció. Pedaços d’història.
2 Plantaven també ceps a pop d’un fruiter perquè el primer pogués enredar-s’hi, en forma de parra, i així acabant collint més raïms


Bibliografia:

Bou Illa, Joan - Serra, Elena (1996): Bombolles de producció. Pedaços d’història. Ajuntamentde Tordera, Tordera.

Bou Pla, Joan (2012): Anàlisi poblacional d’una societat rural autàrquica. Tordera segle XVII. Premi Sant Jordi de Recerca/Investigació, Ajuntament de Tordera 2012.

Bou Pla, Joan (2013): Tordera, recull gràfic (1880-1978). Editorial Efadós, el Papiol


Escolteu també:

Bou Illa, Joan: [31/01/2008] - Tertúlia " El Racó": La producció de cava al Maresme en el s.XIX. Ràdio Mataró, programa del Grup d’Història de Casal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada